dimarts, 25 d’octubre del 2011

Carta a Paco de Lucia de la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina-RESCOP



EN CATALÀ:

“Mestre, no recolzis amb el teu art l'Ocupació i l'Apartheid israelià”

Podria actuar a Israel amb la consciència tranquil·la, en estar d'alguna manera amb la seva presència i la seva música, normalitzant aquesta situació? Com li comentàvem, Israel empra l'art i la cultura per encobrir les seves violacions del dret internacional i els drets humans.
Des de la *RESCOP (Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina) ens posem en contacte amb vostè, amb gran admiració per la seva inigualable obra i, alhora, amb gran perplexitat per la seva decisió de participar en una activitat programada a Israel el proper dissabte 29 d'octubre.
La Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina, composta per organitzacions de solidaritat amb Palestina de tot l'estat espanyol, recolza la campanya de *BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), nascuda en el si de la societat civil palestina l'any 2005, liderada pel Comitè Nacional de Boicot (*BNC) i que ja s'ha estès per tot el món. La campanya pretén evitar que la cultura, l'esport o l'economia siguin emprades com a sustento i salvaguarda d'un sanguinari aparell d'ocupació militar i un menyspreable sistema d'apartheid, completament anacrònics en ple segle XXI. D'aquesta manera l'única cosa que pretenem és que Israel, país implicat fins al coll en violacions de drets humans i del dret internacional, es replantegi el compliment de les seves obligacions segons el mateix i passi a respectar escrupolosament els drets humans i polítics de la població palestina.
Per posar-lo en antecedents, l'any 2004, inspirant-se en el triomf del boicot cultural a la Sud-àfrica de l'apartheid, recolzat pels principals sindicats palestins i grups culturals, el PACBI (Campanya Palestina de Boicot Acadèmic i Cultural a Israel) va realitzar una crida al boicot acadèmic i cultural d'aquelles institucions implicades en l'ocupació israeliana i l'apartheid. Des de Palestina es va convocar a diferents artistes internacionals per demanar-los que es neguessin a actuar a Israel, o bé en esdeveniments que servissin per equiparar la població ocupant amb l'ocupada i, per tant, a seguir aprofundint en la injustícia que plana sobre el poble palestí. Aquestes van ser les primeres passes del que finalment va ser la campanya BDS, secundada gairebé al uníson per tota la societat civil palestina, entorn als seus principis arrelats en els drets humans: llibertat, justícia i igualtat.
Entenem que la campanya pot forçar a Israel a complir la legislació internacional vigent, el resultat precís de la qual seria la fi de l'ocupació dels Territoris Palestins, desmantellant tot el sistema d'apartheid (incloent el Mur, els checkpoints i la totalitat de les colònies), permetent el dret a la tornada dels refugiats i a la població palestina en el seu conjunt a posar en pràctica el dret a l'autodeterminació per decidir el seu futur.
Per això des de la RESCOP, en coordinació amb el Comitè Nacional de Boicot Palestí, acordem enviar-li aquesta missiva, doncs pensem que un artista del seu calibre, autèntic emblema d'un art i una cultura, que vostè ha reconegut sempre totalment vinculada amb la música àrab andalusí i morisca, no hauria de ser associat amb un règim d'apartheid com l'israelià, que tracta d'esborrar allò àrab del mapa pels seus veïns, Israel.
Li oferim de forma resumida algunes de les majors violacions que comet Israel sobre els drets i la vida de la població palestina, que esperem li serveixin per prendre la seva decisió:

1- La població palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza (els Territoris Ocupats Palestins) viu sota una brutal i il·legal ocupació militar. Israel restringeix la llibertat de moviment i d'expressió; estableix bloquejos per accedir a la terra, la salut i l'educació; roba la terra i l'aigua; empresona a líders polítics palestins i activistes de drets humans, sense càrrecs, ni tan sols judici, sobre una base diària, la humiliació i la violència emprada en els més de 600 punts de control i carreteres tallades que escanyen Cisjordània. Al mateix temps, Israel continua construint el seu mur d'annexió il·legal en terres palestines i una xarxa cada vegada major de colònies il·legals per a ús i gaudi exclusiu de la població jueva, que divideixen Cisjordània en bantustans, com en la vella Sud-àfrica.
2- Els i les ciutadanes palestines d'Israel s'enfronten a un cada vegada major sistema d'apartheid dins les fronteres d'Israel, amb lleis i polítiques que els neguen els drets que els seus homòlegs jueus gaudeixen. Aquestes lleis i polítiques afecten a l'educació, la propietat de la terra, habitatge, ocupació, matrimoni, i tots els altres aspectes de la vida quotidiana de les persones. En molts sentits, aquest sistema s'assembla, sorprenentment, al de Jim Crow i la Sud-àfrica de l'apartheid.
3- Des de 1948, quan Israel va expulsar a més de 750.000 persones palestines amb la finalitat de formar un estat exclusiu per a jueus, Israel ha negat als refugiats palestins el seu dret internacionalment reconegut a tornar a les seves llars i les seves terres. Israel avui prossegueix expulsant a persones de les seves llars, per exemple a Jerusalem i al Negev, entre d'altres. Avui dia més de 7 milions de refugiats palestins segueixen lluitant pel seu dret a tornar a les seves llars.
4- A Gaza, la població palestina ha estat sotmesa a un setge completament criminal des de l'any 2006. Com a part d'aquest bloqueig inhumà, Israel ha controlat l'energia i l'aigua, ha impedit el pas de diferents tipus d'elements bàsics per a la vida com medicines i aliments, així com d'altres elements fonamentals com el material educatiu, roba o instruments musicals, convertint Gaza, amb una població d'1,5 milions de persones, en la major presó del món a cel obert, encara que controlat també per Israel.

Tenint tots aquests elements en compte, podria actuar a Israel amb la consciència tranquil·la, d'estar d'alguna manera, amb la seva presència i la seva música, normalitzant aquesta situació? Com li comentàvem, Israel fa servir l'art i la cultura per encobrir les seves violacions del dret internacional i els drets humans.
Per parlar de l'última gran agressió israeliana; a la fi de 2008 i principis de 2009, Israel va atacar militarment Gaza, portant-se per davant la vida de 1.400 palestins i palestines, molts d'ells nens i nenes i bona part de les infraestructures existents, incloent hospitals i escoles. Per això, l'ONU va redactar l'informe Goldstone, declarant que Israel va cometre crims de guerra. Com a conseqüència d'aquest informe, Israel ha redoblat els seus esforços per rentar aquesta imatge deteriorada a nivell internacional, tractant de presentar-se com una democràcia liberal modèlica. L'art i la cultura juguen un paper únic en aquesta campanya, amb la presència d'artistes de renom internacional d'occident, i que d'aquesta forma afirmen la *filiació d'Israel en aquest privilegiat club occidental, el de les cultes democràcies liberals. Però pensem que això no hauria de ser així amb un Estat que de manera flagrant i sistemàtica viola el dret internacional i els drets humans bàsics. En aquest sentit la seva actuació serviria a la campanya israeliana per reforçar la seva imatge de marca, sent emprada com a eina publicitària pel govern israelià.
En aquest pas en favor dels drets humans palestins nombroses personalitats del món de la cultura s'han unit a la convocatòria del BDS. Després de l'assalt de Gaza i encara més després de la massacra a la Flotilla de la llibertat el maig de 2010, molts artistes internacionals, intel·lectuals i treballadors de la cultura han rebutjat el cínic ús de les arts per part d'Israel per blanquejar el seu apartheid i les seves polítiques colonials. Entre aquestes persones, ens trobem amb distingits artistes, escriptors, i activistes antiracistes que han recolzat la campanya, com l'arquebisbe Desmond Tutu, John Berger, Arundhati Roy, Adrienne Rich, Ken Loach, Naomi Klein, i Alice Walker.
També artistes de renom com Bono, Snoop Dogg, Jean Luc Godard, Elvis Costello, Gil Scott Heron, Carlos Santana, Devendra Banhart, Faithless, Pixies o Serrat han cancel·lat les seves actuacions a Israel pel seu historial de vulneració dels drets humans. Maxi Jazz, de Faithless, va sostenir d'aquesta manera la seva posició:
“Mentre que a éssers humans se'ls negui intencionalment no només els seus drets sinó també les necessitats per als seus fills, els seus avis i ells mateixos, sento profundament que no s'han d'enviar senyals, fins i tot tàcites, que actuar a Israel és 'normal' o està bé. No ho és i tampoc puc recolzar-ho. Em dol que s'hagi arribat a això i demano tots els dies pels éssers humans, per tal que tinguem cura uns dels altres, basant-nos en la saviesa que el que som és el que tenim”.
Per favor, rebutgi actuar a Israel.
Si no està convençut del tot sobre com procedir per afirmacions que sostenen que un boicot cultural a Israel viola la llibertat d'expressió i l'intercanvi cultural, podem recordar les judicioses paraules de Enuga S. Reddy, director del Centre de Nacions Unides contra l'Apartheid, que el 1984 en resposta a una crítica similar contra el boicot cultural a Sud-àfrica, va dir:
“És bastant estrany, almenys dir, que el règim sud-africà que nega totes les llibertats... a la majoria africana... ha de convertir-se en un defensor de la llibertat dels artistes i esportistes del món. Tenim una llista de persones que han actuat a Sud-àfrica a causa de la seva ignorància sobre la situació, la temptació dels diners o la despreocupació pel racisme. Han de ser persuadits per deixar d'entretenir l'apartheid, deixar de beneficiar-se dels diners de l'apartheid i deixar de servir com a propaganda del règim de l'apartheid.”
A dia d'avui la societat civil palestina, amb el suport de la societat civil internacional i en aquest cas de l'estat espanyol, fem una petició als artistes a no actuar a Tel Aviv, de la mateixa manera que els activistes de Sud-àfrica van demanar als artistes boicotejar “Sun City.”
D'aquesta manera, sol·licitem que vostè s'abstingui de creuar la línia establerta per la majoria de la societat palestina, recolzada per les organitzacions internacionals, i cada vegada més, amb el suport també de la part més progressista de la societat israeliana. La societat civil palestina i de l'estat espanyol en solidaritat, li demanen la seva contribució més essencial a la nostra lluita per aconseguir la pau i la justícia.

Esperant una resposta, de forma afectuosa i amb tot el respecte, s'acomiada.
Red Solidaria contra la Ocupació de Palestina - RESCOP. Dimecres, 26 d’octubre de 2011

La Red Solidaria contra la Ocupació de Palestina, RESCOP, està formada por las següents  associacions:
Acsur Las Segovias
Asociación Al Quds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe (Málaga)
Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)
Asociación Paz Ahora
Asociación Paz con Dignidad
Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía
Asociación ProPalestina de Campo de Gibraltar-PROPA
BDS Catalunya
BDS-Galiza
Castelló per Palestina
Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (CSCA Asturies, Madrid)
Comité de Solidaridad - Interpueblos (Cantabria)
Comunidad Palestina de Canarias
Comunidad Palestina de Cataluña
Coordinadora de apoyo a Palestina Rioja (La Rioja)
Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid)
Fundación IEPALA
Fundación MUNDUBAT
Grupo de ONG por Palestina (Plataforma 2015 y +, Acsur y Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos)
ISM (Catalunya, Valencia)
Izquierda Anticapitalista
Komite Internazionalistak (Euskadi)
MEWANDO (Euskadi)
Mujeres en Zona de Conflicto - M.Z.C.
Mujeres por la Paz y Acción solidaria con Palestina (Canarias)
Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi, Nafarroa, EH)
Plataforma Palestina Ibiza
Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla)
Red de Jóvenes Palestinos
Red Internacional de Judíos Antisionistas - IJAN
Sodepau
Sodepaz Balamil - Valladolid
Sodepaz
Taula Per Palestina (I. Balears)
Xarxa d’enllaç amb Palestina (Barcelona)
Xarxa Solidaridad Palestina (P.Valenciá)
Tlfno: 932378461, 667755347

 EN CASTELLANO:

  
“Maestro, no apoyes con tu arte la Ocupación y el Apartheid israelí”

Desde la RESCOP (Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina) nos ponemos en contacto con usted, con gran admiración por su inigualable obra y, al tiempo, con gran perplejidad por su decisión de participar en una actividad programada en Israel el próximo sábado 29 de Octubre.
La Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, compuesta por organizaciones de solidaridad con Palestina de todo el estado español, apoya la campaña de BDS (Boicot, Desinversiones y Sanciones), nacida en el seno de la sociedad civil palestina en el año 2005, liderada por el Comité Nacional de Boicot (BNC) y que ya se ha extendido por todo el mundo.
La campaña pretende evitar que la cultura, el deporte o la economía sean empleadas como sustento y salvaguarda de una sanguinario aparato de ocupación militar y un deleznable sistema de apartheid, completamente anacrónicos en pleno s.XXI. De esta manera lo único que pretendemos es que Israel, país implicado hasta el pescuezo en violaciones de derechos humanos y del derecho internacional, se replantee el cumplimiento de sus obligaciones según el mismo y pase a respetar escrupulosamente los derechos humanos y políticos de la población palestina. A partir de ese momento, entendemos como parte integrante de la campaña, que el boicot dejará de tener sentido y en Israel, entre otras cosas, podrán disfrutar de artistas como usted.
Para ponerle en antecedentes, en el año 2004, con inspiración en el triunfo del boicot cultural en la Sudáfrica del apartheid, apoyado por los principales sindicatos palestinos y grupos culturales, PACBI (Campaña Palestina de Boicot Académico y Cultural a Israel) realizó un llamamiento por el boicot académico y cultural a aquellas instituciones implicadas en la ocupación israelí y el apartheid.
Se llevó a cabo una convocatoria palestina a diferentes artistas internacionales pidiéndoles que se negaran a actuar en Israel, o bien en eventos que sirven para equiparar a la población ocupante con la ocupada y, por tanto, a seguir ahondando en la injusticia que se cierne sobre el pueblo palestino.
Estos fueron los primeros pasos de lo que finalmente fue la campaña BDS, secundada casi al unísono por toda la sociedad civil palestina, en torno a sus principios arraigados en los derechos humanos: libertad, justicia e igualdad.
Entendemos que la campaña puede forzar a Israel a cumplir la legislación internacional vigente, cuyo resultado certero sería el fin de la ocupación de los Territorios Palestinos, desmantelando todo el sistema de apartheid (incluyendo el Muro, los checkpoints y la totalidad de las colonias), permitiendo el derecho al retorno de los refugiados y a la población palestina en su conjunto a poner en práctica el derecho a la autodeterminación para decidir su futuro.
Por ello desde la RESCOP, en trabajo concertado con el Comité Nacional de Boicot Palestino, acordamos enviarle esta misiva, pues pensamos que un artista de su calibre, auténtico emblema de un arte y una cultura, que usted ha reconocido siempre totalmente vinculada con la música árabe andalusí y morisca, no debería ser asociado con un régimen de apartheid como el israelí, que trata de borrar lo árabe del mapa de su soñado, y temido por sus vecinos, Gran Israel.

Le ofrecemos, de forma resumida, algunas de las mayores violaciones que comete Israel sobre los derechos y la vida de la población palestina, que esperamos le sirvan para tomar su decisión:
1- La población palestina de Cisjordania y la Franja de Gaza (los Territorios Ocupados Palestinos) vive bajo una brutal e ilegal ocupación militar. Israel restringe la libertad de movimiento y de expresión; establece bloqueos para acceder a la tierra, la salud y la educación; roba la tierra y el agua; encarcela a líderes políticos palestinos y activistas de derechos humanos, sin cargos, ni tan siquiera juicio, sobre una base diaria, la humillación y la violencia empleada en los más de 600 puestos de control y carreteras cortadas que estrangulan Cisjordania. Al mismo tiempo, Israel continúa construyendo su muro de anexión ilegal en tierras palestinas y una red cada vez mayor de colonias ilegales para uso y disfrute exclusivo de la población judía, que dividen a Cisjordania en bantustanes, como en la vieja Sudáfrica.
2- Los y las ciudadanas palestinas de Israel se enfrentan a un cada vez mayor sistema de apartheid dentro de las fronteras de Israel, con leyes y políticas que les niegan los derechos que sus homólogos judíos disfrutan. Estas leyes y políticas afectan a la educación, la propiedad de la tierra, vivienda, empleo, matrimonio y todos los demás aspectos de la vida cotidiana de las personas. En muchos sentidos, este sistema se asemeja, sorprendentemente, al de Jim Crow y la Sudáfrica del apartheid.
3- Desde 1948, cuando Israel expulsó a más de 750.000 personas palestinas con el fin de formar un estado exclusivo para judíos, Israel ha negado a los refugiados palestinos su derecho internacionalmente reconocido a regresar a sus hogares y sus tierras. Israel hoy prosigue expulsando a personas de sus hogares, por ejemplo en Jerusalén y el Negev, entre otros. Hoy en día más de 7 millones de refugiados palestinos siguen luchando por su derecho a regresar a sus hogares.
4- En Gaza, la población palestina ha sido sometida a un asedio completamente criminal desde el año 2006. Como parte de este bloqueo inhumano, Israel ha controlado la energía y el agua, ha impedido el paso de distintos tipos de elementos básicos para la vida como medicinas y alimentos, así como de otros elementos fundamentales como material educativo, ropa o instrumentos musicales, convirtiendo Gaza, con una población de 1,5 millones de personas, en la mayor cárcel del mundo a cielo abierto, aunque controlado también por Israel.

Teniendo todos estos elementos en cuenta, ¿podría actuar en Israel con la conciencia tranquila, al estar de alguna manera con su presencia y su música, normalizando esta situación? Como le comentábamos, Israel emplea el arte y la cultura para encubrir sus violaciones del derecho internacional y los derechos humanos.
Por no hablar de la última gran agresión israelí: a finales de 2008 y principios de 2009, Israel atacó militarmente Gaza, llevándose por delante la vida de 1.400 palestinos y palestinas, muchos de ellos niños y niñas y buena parte de las infraestructuras existentes, incluyendo hospitales y escuelas. Por ello, la ONU redactó el informe Goldstone, declarando que Israel cometió crímenes de guerra. Como consecuencia de este informe, Israel ha redoblado sus esfuerzos para lavar esa imagen deteriorada a nivel internacional, tratando de presentarse como una democracia liberal modelo. El arte y la cultura juegan un papel único en esta campaña, con la presencia de artistas de renombre internacional en occidente, y que de esta forma afirman la membrecía de Israel en este privilegiado club occidental, el de las cultas democracias liberales. Pero pensamos que esto no debería ser así con un Estado que de manera flagrante y sistemática viola el derecho internacional y los derechos humanos básicos. En ese sentido su actuación serviría a la campaña israelí por reforzar su imagen de marca, siendo empleada como herramienta publicitaria por el gobierno israelí.
En este paso, en favor de los derechos humanos palestinos numerosas personalidades del mundo de la cultura se han unido a la convocatoria de BDS. Después del asalto de Gaza y aún más después de la masacre a la Flotilla de la Libertad en mayo de 2010, muchos artistas internacionales, intelectuales y trabajadores de la cultura han rechazado el cínico uso de las artes por parte de Israel para blanquear su apartheid y sus políticas coloniales. Entre estas personas, nos encontramos con distinguidos artistas, escritores, y activistas antirracistas que han apoyado la campaña, como el arzobispo Desmond Tutu, John Berger, Arundhati Roy, Adrienne Rich, Ken Loach, Naomi Klein, y Alice Walker.
También otros artistas de renombre, como Bono, Snoop Dogg, Jean Luc Godard, Elvis Costello, Gil Scott Heron, Carlos Santana, Devendra Banhart, Faithless, Pixies o Serrat han cancelado sus actuaciones en Israel por su historial de derechos humanos. Maxi Jazz, de Faithless, sostuvo de esta manera su posición:
“Mientras que a seres humanos se les niega intencionalmente no sólo sus derechos sino también las necesidades para sus hijos, sus abuelos y ellos mismos, siento profundamente que no se deben enviar señales, incluso tácitas, de que [actuar en Israel] es 'normal' o está 'ok'. No lo es y tampoco puedo apoyarlo. Me duele que se haya llegado a esto y pido todos los días por los seres humanos, para que tengamos cuidado unos de otros, basándonos en la sabiduría de que lo que somos es lo que tenemos”.

Por favor, rechace actuar en Israel.  Si no está convencido del todo sobre cómo proceder por afirmaciones que sostienen que un boicot cultural a Israel viola la libertad de expresión y el intercambio cultural, podemos recordar las juiciosas palabras de Enuga S. Reddy, director del Centro de Naciones Unidas contra el Apartheid, que en 1984 en respuesta a una crítica similar contra el boicot cultural en Sudáfrica, dijo:
“Es bastante extraño, al menos, decir que el régimen sudafricano que niega todas las libertades... a la mayoría africana... debe convertirse en un defensor de la libertad de los artistas y deportistas del mundo. Tenemos una lista de personas que han actuado en Sudáfrica debido a su ignorancia sobre la situación, la tentación del dinero o la despreocupación por el racismo. Tienen que ser persuadidos para dejar de entretener al apartheid, dejar de beneficiarse del dinero del apartheid y dejar de servir como propaganda del régimen del apartheid.”
A día de hoy la sociedad civil palestina, con el apoyo de la sociedad civil internacional y en este caso del estado español, hacemos una petición a los artistas a no actuar en Tel Aviv, de la misma manera que los activistas de Sudáfrica pidieron a los artistas boicotear “Sun City.”.
De esta manera, solicitamos que usted se abstenga de cruzar la línea establecida por la mayoría de la sociedad palestina, apoyada por las organizaciones internacionales, y cada vez más, con el apoyo también de la parte más progresista de la sociedad israelí. La sociedad civil palestina y del estado español en solidaridad, le piden su contribución más esencial en nuestra lucha por alcanzar la paz y la justicia.

Esperando una respuesta, de forma afectuosa y con todo el respeto, se despide: Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina - RESCOP. Lunes, 24 de octubre de 2011

La Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, RESCOP está formada por las siguientes organizaciones:
Asociación Al Quds, (Málaga),  Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid), Asociación Paz Ahora, Asociación Paz con Dignidad, Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía, Asociación ProPalestina del Campo de Gibraltar-PROPA, BDS-Galiza, Boicot Preventiu (Barcelona), Castelló per Palestina, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe-CSCA (Asturies, Madrid), Comunidad Palestina de Canarias, Comunidad Palestina de Cataluña, Coordinadora de Apoyo a Palestina (Rioja), Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid), Acsur Las Segovias, Fundación IEPALA, Comité de Solidaridad-Interpueblos (Cantabria), ISM (Cataluña/ Valencia), Izquierda Anticapitalista, Komite Internazionalistak, Fundación MUNDUBAT, MEWANDO, Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi), Mujeres en Zona de Conflicto-M.Z.C., Mujeres por la Paz y Acción Solidaria con Palestina (Canarias), Plataforma Palestina Ibiza, Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla), Red de Jóvenes Palestinos, Red Internacional Judía Antisionista-IJAN, Sodepau, Sodepaz, Sodepaz Balamil-Valladolid, Taula per Palestina (Illes Balears), Xarxa d’enllaç amb Palestina (Barcelona), Xarxa Solidaridad Palestina (Valencia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada