divendres, 30 de setembre del 2011

Cartes a Trinidad Jiménez des de la RESCOP

En català:

30 de Setembre del 2011

Sra. Ministra, el seu discurs en Nacions Unides ens preocupa i ens indigna.

Ens preocupa i ens indigna que el Govern d'Espanya no hagi aconseguit assumir protagonisme en la defensa del dret del poble palestí a tenir un Estat que sigui membre ple de l'Organització de Nacions Unides i, no obstant això, que Vostè hagi realitzat una sèrie d'afirmacions davant l'Assemblea General que semblen dictades des d’Israel i que bona part de la ciutadania espanyola no comparteix i que han desconcertat als palestins i palestines.
Considerem que concedir l'estatut d'Estat observador a Palestina no és un “senyal clar” de la Comunitat Internacional de reconeixement i de suport; és més aviat la constatació de la debilitat d'Europa i de la supremacia d'Estats Units en Nacions Unides. El fet que ni tan sols esmentés la possibilitat que el Consell de Seguretat recolzi l'admissió de Palestina com a Estat de ple dret a les  NNUU prova aquest fracàs.
Vint anys de negociacions han demostrat que les converses bilaterals són insuficients per arribar a un acord. I el seu fracàs, mentre la política de fets consumats en el terreny segueix avançant, ens porta a afirmar que Israel només complirà amb les seves obligacions amb una pressió externa decidida. Sense anar més lluny, el 26 de setembre, tan sols uns dies després de la recent Assemblea General de les NNUU en la qual vostè va pronunciar el discurs objecto de la nostra inquietud, Israel va aprovar i va anunciar la construcció d'1.100 habitatges en el Jerusalem Aquest ocupat. Amb semblant actitud resulta difícil imaginar que la pau pugui construir-se de manera cooperativa entre veïns disposats a conviure.
El reconeixement de l'estatut de Palestina com a Estat observador no és un estímul perquè els palestins se senten a negociar. Ho seria, en canvi, que el Govern espanyol i la Unió Europea reclamessin a Israel la congelació real de l'expansió d'assentaments així com altres condicions que la legalitat internacional i els acords adoptats des d'Oslo marquen, en comptes d'imposar noves i canviants exigències a la població palestina.
L'esment d'Israel com a “llar nacional per al poble jueu” fa oblidar a un vint per cent de la seva població actual, més d'un milió i mitjà de palestins i palestines que viuen allí on ho van fer els seus avantpassats i avantpassades i que sofreixen polítiques sistemàtiques de discriminació pel fet de no ser jueus. La història jueva d'Espanya no té res a veure amb Israel, i Israel no representa als jueus. El projecte de “llar nacional per al poble jueu” va ser a l'origen un projecte colonial i el seu resultat, l'estat d'Israel, que es deslegitima dia a dia quan duu a terme les polítiques de discriminació, neteja ètnica i ocupació il·legal de territoris d'Estats veïns. 
La resolució del conflicte no pot satisfer a tots dos per igual quan una part és ocupant i l'altra és ocupada, quan un costat diu negociar per simplement legitimar més de seixanta anys de polítiques de força. La Història mostra que hi ha conflictes que es resolen imposant la justícia i el dret.
Segons les seves paraules davant l'Assemblea de NNUU, el problema de la població refugiada palestina només es resoldrà de manera negociada i justa “permetent la preservació del caràcter actual d'Israel”. Aquesta afirmació no només contradiu les resolucions de l'ONU respecte al dret a la tornada dels refugiats, sinó que pot ser interpretada com un alè a la política de discriminació i racisme que practica l'Estat israelià i que, sens dubte, no afavoreix la consecució d'una pau justa i duradora.
Les seves paraules han estat recollides en les primeres planes dels periòdics israelians com un senyal clar que “Espanya reconeix per primera vegada a Israel com a Estat del poble jueu”. Seguint la tradició colonial pel que fa a Orient Mitjà, i recordant la Declaració de Balfour, la Ministra s’arroga el dret d'adjudicar àmbits que no li pertanyen i en flagrant oposició a la voluntat del poble originari. Atorgar una part de Palestina al control únic dels jueus, i no solament els que són habitants d'aquestes terres, sinó als jueus ciutadans d'altres països (i novament, sense consultar-los) és una violació dels drets humans i del dret a l'autodeterminació dels pobles. Dit sigui de pas la posició espanyola no té gens a deure amb els jueus ni amb la seva expulsió de la península, igual que va ocórrer amb la població musulmana, a causa de la història inquisitorial i depuració per motius religiosos durant el seu procés de construcció com a estat.
Repudiem aquesta temptativa del govern de l'estat espanyol d'encausar-se en aquest enfocament que associa la idea de ciutadania amb la de confessió religiosa.
Li exhortem al fet que mostri la voluntat ferma del Govern espanyol amb el ple reconeixement bilateral de Palestina com a membre de ple dret de Nacions Unides  i que deixi d'estimular polítiques de col·laboració i normalització amb un estat ocupant. És ho vol la major part de la població espanyola, és el més coherent amb més de tres dècades de suport diplomàtic a l'OLP i el més congruent davant el volum ingent d'ajuda dedicada a recolzar a la societat palestina. No fer-ho seria acceptar el “status quo” actual i, indirectament, estar finançant l'ocupació en alliberar a Israel de les seves obligacions com potencia ocupant.

Signen:

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina - RESCOP

Asociación Al Quds, (Málaga),  Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid), Asociación Paz Ahora, Asociación Paz con Dignidad, Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía, Boicot Preventiu (Barcelona), Castelló per Palestina, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (CSCA), Comunidad Palestina de Canarias, Comunidad Palestina de Cataluña, Coordinadora de apoyo a palestina rioja (La rioja), Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid), Acsur Las Segovias, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Interpueblos (Cantabria), ISM Cataluña / Valencia, Izquierda Anticapitalista, Komite Internazionalistak (Euskadi), MEWANDO (Euskadi), Mujeres en Zona de Conflicto - M.Z.C., Mujeres por la Paz - Acción solidaria con Palestina (Canarias), Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi), Plataforma Palestina Ibiza, Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla), Red de Jóvenes Palestinos, Red de Judíos Antisionistas - IJAN, Sodepau , Sodepaz, Sodepaz Balamil - Valladolid, Taula Per Palestina (Baleares), Xarxa d’enllaç amb Palestina (Barcelona), Xarxa Solidaridad Palestina (Valencia).


En castellano:

30 de Septiembre de 2011

Sra. Ministra, su discurso en Naciones Unidas nos preocupa y nos indigna.

Nos preocupa y nos indigna que el Gobierno de España no haya conseguido asumir protagonismo en la defensa del derecho del pueblo palestino a tener un Estado que sea miembro pleno de la Organización de Naciones Unidas y, sin embargo, que Usted haya realizado una serie de afirmaciones ante la Asamblea General que parecen dictadas desde Israel, que buena parte de la ciudadanía española no comparte y que han desconcertado a los palestinos y palestinas.
Veinte años de negociaciones han demostrado que las conversaciones bilaterales son insuficientes para llegar a un acuerdo. Y su fracaso, mientras la política de hechos consumados en el terreno sigue avanzando, nos lleva a afirmar que Israel sólo cumplirá con sus obligaciones con una presión externa decidida. Sin ir más lejos, el 26 de septiembre, tan sólo unos días después de la reciente Asamblea General de NNUU en la que Usted pronunció el discurso objeto de nuestra inquietud, Israel aprobó y anunció la construcción de 1.100 viviendas en el Jerusalén Este ocupado. Con semejante actitud resulta difícil imaginar que la paz pueda construirse de manera cooperativa entre vecinos dispuestos a convivir.
Consideramos que conceder el estatuto de Estado observador a Palestina no es una “señal clara” de la Comunidad Internacional de reconocimiento y de apoyo; es más bien la constatación de la debilidad de Europa y de la supremacía de Estados Unidos en Naciones Unidas. El hecho de que ni siquiera mencionara la posibilidad de que el Consejo de Seguridad respalde la admisión del Palestina como Estado de pleno derecho en la NNUU prueba este fracaso.
El reconocimiento del estatuto de Palestina como Estado observador no es un estímulo para que los palestinos se sienten a negociarr. Lo sería, en cambio, que el Gobierno español y la Unión Europea reclamaran a Israel la congelación real de la expansión de asentamientos así como otras condiciones que la legalidad internacional y los acuerdos adoptados desde Oslo marcan, en vez de imponer nuevas y cambiantes exigencias a la población palestina.
La mención de Israel como “hogar nacional para el pueblo judío” hace olvidar a un veinte por ciento de su población actual, más de un millón y medio de palestinos y palestinas que viven allí donde lo hicieron sus antepasados y antepasadas y que sufren políticas sistemáticas de discriminación por el hecho de no ser judíos. La historia judía de España no tiene nada que ver con Israel, e Israel no representa a los judíos. El proyecto de “hogar nacional para el pueblo judío” fue en su origen un proyecto colonial y su resultado, el estado de Israel, que se deslegitima día a día cuando lleva a cabo las políticas de discriminación, limpieza étnica y ocupación ilegal de territorios de Estados vecinos.
La resolución del conflicto no puede satisfacer a ambos por igual cuando una parte es ocupante y la otra es ocupada, cuando un lado dice negociar para simplemente legitimar más de sesenta años de políticas de fuerza. La Historia muestra que hay conflictos que se resuelven imponiendo la justicia y el derecho.
Según sus palabras ante la Asamblea de NNUU, el problema de la población refugiada palestina sólo se resolverá de manera negociada y justa “permitiendo la preservación del carácter actual de Israel”. Dicha afirmación no sólo contradice las resoluciones de la ONU respecto al derecho al retorno de los refugiados, sino que puede ser interpretada como un aliento a la política de discriminación y racismo que practica el Estado israelí y que, sin duda, no favorece la consecución de una paz justa y duradera.
Sus palabras han sido recogidas en las primeras planas de los periódicos israelíes como una señal clara de que “España reconoce por primera vez a Israel como Estado del pueblo judío”. Siguiendo la tradición colonial con respecto a Oriente Medio, y recordando la Declaración Balfour, la Ministra se arroga el derecho de adjudicar ámbitos que no le pertenecen y en flagrante oposición a la voluntad del pueblo originario. Otorgar una parte de Palestina al control único de los judíos, y no solo los que son habitantes de estas tierras, sino a los judíos ciudadanos de otros países (y nuevamente, sin consultarlos) es una violación de los derechos humanos y del  derecho a la autodeterminación de los pueblos. Dicho sea de paso  la posición española no tiene nada a deber con los judíos ni con su expulsión de la península, al igual que ocurrió con la población musulmana, a causa de la historia inquisitorial y depuración por motivos religiosos durante su proceso de construcción como estado.
Repudiamos esta tentativa del gobierno del estado español de encausarse en este enfoque que asocia la idea de ciudadanía con la de confesión religiosa.
Le exhortamos a que muestre la voluntad firme del Gobierno español con el pleno reconocimiento bilateral de Palestina como miembro de pleno derecho de Naciones Unidas, y que deje de estimular políticas de colaboración y normalización con un estado ocupante. Es lo quiere la mayor parte de la población española, es lo más coherente con más de tres décadas de apoyo diplomático a la OLP y lo más congruente ante el volumen ingente de ayuda dedicada a apoyar a la sociedad palestina. No hacerlo sería aceptar el status quo actual e, indirectamente, estar financiando la ocupación al liberar a Israel de sus obligaciones como potencia ocupante.

Firmado:

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina - RESCOP

Asociación Al Quds, (Málaga),  Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid), Asociación Paz Ahora, Asociación Paz con Dignidad, Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía, Boicot Preventiu (Barcelona), Castelló per Palestina, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (CSCA), Comunidad Palestina de Canarias, Comunidad Palestina de Cataluña, Coordinadora de apoyo a palestina rioja (La rioja), Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid), Acsur Las Segovias, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Interpueblos (Cantabria), ISM Cataluña / Valencia, Izquierda Anticapitalista, Komite Internazionalistak (Euskadi), MEWANDO (Euskadi), Mujeres en Zona de Conflicto - M.Z.C., Mujeres por la Paz - Acción solidaria con Palestina (Canarias), Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi), Plataforma Palestina Ibiza, Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla), Red de Jóvenes Palestinos, Red de Judíos Antisionistas - IJAN, Sodepau , Sodepaz, Sodepaz Balamil - Valladolid, Taula Per Palestina (Baleares), Xarxa d’enllaÇ amb Palestina (Barcelona), Xarxa Solidaridad Palestina (Valencia).

Taula informativa i Cinefòrums


Taula per Palestina posarà una taula informativa el proper dia 1 d'octubre a Plaça Espanya des de les 9 fins la una del migdia. Es repartiran  llibrets i octavetes, d'aquesta forma també Taula per Palestina es donarà a conéixer dins la societat de Mallorca.
També començaran unes sessions de cinefòrums a l'Espai Solidari organitzats per TXP i seràn els dies 6 i 20 d'octubre i el 3 de novembre a les 19:00H. 

Us esperem!



dilluns, 26 de setembre del 2011

Reportatge de Jon Sistiaga

Aquí teniu el reportatge enregistrat per Jon Sistiaga, emès pel canal televisiu cuatro, titulat "GAZA: lo que Israel no quería que viéramos" Es tracta d'un conjunt de cinc vídeos penjats per ordre de visionat.






Palestina... Soy Palestina

dissabte, 17 de setembre del 2011

Fotos de la bicicletada i de la performace realitzada dia 9

En català:

S'adjunten fotos de la bicicletada i de la performace realitzada al carrer Sant Miquel (reconstrucció d'un Check-point). En general, l'organització ha comptat amb un discret suport de la població de Ciutat.



En castellano:

Se adjuntan fotos de la bicicletada y de la performance realizada en la calle San Miguel (recontrucción de un Check-point). En general, la organización ha contado con un discreto soporte de la población de Palma.


Bicicletada

Alguns participants a la bicicletada

Lectura de la carta 

Resguard del lliurament

Performance al Carrer Sant Miquel

Performance al Carrer Sant Miquel


dimecres, 7 de setembre del 2011

Bicicletada i manifestació pels drets de totes i tots els palestins



En català:

El dia 9, divendres, a les 11:00 es sortirà des de plaça Espanya fins a la Delegació del Govern per a entregar-hi un document condemnant les darreres opressions cap al poble de Palestina així com la visió falsa que sempre s'ha donat en aquest conflicte israelí-palestí sobre Palestina.
S'hi anirà mitjançant una bicicletada i també caminata fins donar-hi el document.
A l'horabaixa, a les 19:30 es començarà una manifestació a la Delegació del Govern, fins a plaça Espanya passant per Cort, plaça Major i Sant Miquel. Durant la manifestació es farà una performance, es llegiran les octavetes i el document donat a la Delegació del Govern.
Una vegada a plaça Espanya i per concloure, es veurà un documental o pel·lícula sobre el conflicte pel qual ens manifestem.


Hi convidem a associacions, organitzacions, partits polítics, i persones anònimes. D’aquesta forma, la manifestació que volem ha de ser uniforme: és bastant preferible que ningú hi participi amb senyeres o cartells que donin a conéixer el seu grup o ideologia política ja que el missatge de la manifestació no és aquest. 
També demanem que es dugui a la pràctica un comportament tolerant i pacífic envers a les altres persones: el propòsit és concienciar, sumar gent a la causa palestina mostrant la veritat, la realitat de les opressions que sofreixen els palestins i palestines, allunyant-nos de qualsevol comportament irrespetuós. Una manifestació sèria, que comporta un gran compromís social amb la nostra germana població palestina, per la qual demanem justícia, solidaritat i respecte.

En castellano:

El día 9 de septiembre, viernes, a las 11:00 de la mañana se hará una bicicletada desde Plaza España hasta la Delegación del Gobierno para entregar una carta criticando las recientes opresiones y actos de violencia provocados por el sionismo, así como la falsa información que se está dando y se ha dado siempre sobre el conflicto en cuestión.
Por la tarde, a las 19:30 comenzará la manifestación en la Delegación, pasando por Cort, Plaza Major y calle Sant Miquel. Durante la manifestación se hará una performance, se leerán tanto el documento como las octavillas que se repartirán en la manifestación.
Una vez en Plaza España y para finalizar, se proyectará un documental o película.

En la manifestación es bastante preferible que nadie lleve banderas propias de ideologías en concreto porque el mensaje de la manifestación no es ese. En esta manifestación se invitan a asociaciones, oganizaciones, partidos políticos, etc., así que se requiere una uniformidad, los colores preferibles serían los de la bandera palestina. Así, os pedimos que sea una manifestación pacífica, comprometida, madura, respetuosa y seria, siendo conscientes de que manifestarse no es solo caminar por la calle y gritar, sino demostrar una posición, una crítica y un compromiso verdadero y sentido con el pueblo palestino. Gracias por asistir sabiendo cuál es el objetivo sin querer aprovechar tal ocasión para hacer propaganda política-ideológica.

In English:

Friday 9, september at 11:00 we invite you to go by bycicle from plaza españa to delegació del govern in order to give politicians a letter showing our thoughts about last conflicts and opression in Palestine but also criticizing the false view media has given to us about this unfair situation.
The evening demonstration will take place that evening at 19:30 in delegació del govern. The route of the demonstration is: delegació del govern, cort (city hall), plaza major, sant miquel and finally plaza españa.
When we arrive to plaza españa a film will be shown.

Français:

Le vendredi 9 septembre à onze heures on va aller à vélo à la delgació del govern et on va commencer la route à place espagne. On ira pour donner à main une carte en parlant sur notre position et ce qu' on demande pour le future des palestinians, en contre du sionism et de la passivité des politiques vendus au Israel.
Le même jour à 19:30 on commencera la proteste à la delegació del govern pour y arriver a place espagne. On va nous prommener pour Cort, place Major et Sant Miquel. Il y aura aussi une performance de la situation actuelle à Palestine. Finallement, à place espagne on verra un film.



https://www.facebook.com/event.php?eid=225907187457143