En els seixanta anys d´Israel i de la Nakba

MARGALIDA CAPELLÀ

Enguany es parla molt del seixantè aniversari de la creació de l´Estat d´Israel i en alguns articles d´opinió se´n fa balanç traçant una imatge idíl·lica del país sense esmentar ni tan sols els anys que porta Israel ocupant militarment el territori palestí. Parlem clar sobre la situació actual i sense entrar en qüestions històriques, només el que fa ara l´Estat d´Israel.

Els israelians poden estar orgullosos de moltes coses, però no de la seva condició de "Potència ocupant", en terminologia de les Nacions Unides. Amb seixanta anys no han estat capaços de complir ni una de les resolucions internacionals sobre els territoris ocupats, únicament aquella que més els ha interessat (la Resolució 181-II de 1947) i només en part. Les seves obligacions com a Potència ocupant no han disminuït malgrat el pas del temps, i totes les seves actuacions s´han de contemplar i denunciar des del Dret internacional i el dret internacional humanitari, infringits sistemàticament per les autoritats civils i militars israelianes. Els assentaments, els controls, la demolició de vivendes, la tortura, el tancament de passos fronterers i les incursions militars han caracteritzat l´ocupació durant decennis. La construcció del mur, els assassinats selectius, l´ús de palestins com a escuts humans i la crisi humanitària derivada del bloqueig de Gaza són, entre d´altres, violacions del Dret internacional, dels drets humans i del dret humanitari. Les accions d´Israel al territori palestí ocupat violen, sense cap dubte per al Tribunal Internacional de Justícia, les normes fonamentals dels drets humans i del dret humanitari i no es poden justificar per motius de legítima defensa ni de necessitat. Totes les resolucions incomplertes per Israel i tota la informació sobre la qüestió palestina (mapes, informes, història) es poden consultar al portal de l´ONU , sent especialment contundent i clar el darrer informe presentat pel Relator especial sobre els territoris ocupats palestins el mes de gener de 2008 (NU doc. A/HRC/17, de 21 de gener de 2008).

Ara parlem dels palestins. El poble palestí no és un poble qualsevol: és un poble amb dret a la lliure determinació, i, a més, també és un poble sotmès a una ocupació militar il·legal. Impedir l´exercici del dret a la lliure determinació és una violació d´un dret humà i les accions militars contra població civil ocupada i béns civils són crims de guerra. També hi ha violacions dels drets humans i del dret humanitari en i des de territori palestí perpetrades per les autoritats palestines, i actes de terrorisme. Però en un conflicte armat i també durant una ocupació militar, que una part actuï il·legalment no eximeix al contrari de les seves responsabilitats. L´ocupació és il·legal, però això no justifica el llançament de coets contra israelians. Els coets són il·legals, però això tampoc no justifica el setge contra Gaza.

Però, com dèiem, el poble palestí no és un poble qualsevol i cal distingir els actes comesos durant una guerra d´alliberament nacional contra el colonialisme, l´apartheid o l´ocupació militar estrangera, perquè així ve establert pel Dret internacional. La Història està plena d´exemples d´ocupacions militars a les quals s´ha oposat la població ocupada mitjançant la violència i precisament la història del mandat britànic sobre Palestina ens mostra que tant grups jueus com àrabs varen lluitar contra l´ocupació britànica de Palestina. La resistència jueva va proveir de dirigents el Govern del nou Estat d´Israel i, per exemple, qui va participar en l´atemptat l´any 1946 contra l´hotel Rei David a Jerusalem amb nombroses víctimes mortals, Menachem Begin, va ser més tard Primer Ministre d´Israel. Els palestins, en canvi, continuen en una resistència -a vegades armada, altres pacífica- que ara es diu, indistintament, terrorisme. Els seixanta anys que celebra Israel són per als palestins els seixanta anys de la seva desaparició progressiva com a poble, és el drama de la Nakba, el desastre, l´inici del camí de l´exili i dels camps de refugiats.

Els actes de terrorisme contra una ocupació militar no es justifiquen per ells mateixos i s´han d´avaluar en el seu context històric, evidentment, però precisament per aquest motiu s´ha de fer tot el possible per posar fi a l´ocupació: mentre no cessi l´ocupació, no es pot esperar que es restableixi la pau i continuarà la violència. Israel no pot esperar, així, que la pau sigui total i que acabi la violència per posar fi a l´ocupació. El seu recurs a justificar les seves mesures repressives com a resposta al terrorisme, esperant la solidaritat dels altres, no resoldrà el problema palestí, que ha esdevingut també el problema israelià. Israel ha d´afrontar l´ocupació i la violació de drets humans i del dret humanitari que aquesta ocupació genera i no invocar l´excusa del terrorisme a mode de distracció, com a pretext per no solucionar la causa de la violència palestina, que és l´ocupació. Feliç aniversari, per tant?

Margalida Capellà és professora de Dret internacional públic UIB i membre de Taula per Palestina.

(Aparegut al Diario de Mallorca de dia 15 de maig de 2008)